Llenguatges de marques

Compartició d’informació

Les empreses necessiten compartir la informació entre elles (factures, comandes, etc).

La informació pot estar en diversos formats (fulles de càlcul, bases de dades, fitxer pdf, etc.).

Problema:

La informació no està estructurada.

Fa difícil l’automatització d’aquesta informació amb un sistema informàtic.

Solució:

Acordar quin format o estructura ha tenir la informació.

A més, podrem utilitzar eines estàndards per validar si el document compleix amb l’especificació acordada.

Els llenguatges de marques

Un llenguatge de marques combina dades i etiquetes que les marquen i que contenen informació addicional sobre l’estructura del text o la seva presentació.

Les marques estan barrejades amb el propi text.

<persona>
    <nom>
        Jordina
    </nom>
    <cognom>
        Camps
    </cognom>
</persona>

Tot i que els sistemes de marques en que ens concentrarem són els d’estil web cal no oblidar que n’hi ha d’altres, com: Wikitext, TeX, DocBook, RTF, JSON

Exemple Wikitext

You can ''italicize'' text by putting 2 
apostrophes on ''each'' side. 

3 apostrophes will '''bold''' the text. 

You can put formatting around a link.
Example: ''[[Wikipedia]]''

Exemple JSON

{
    "persona": {
        "nom": "Jordina",
        "cognom": "Camps"
    }
}

Exemple yaml

network:
  version: 2
  renderer: networkd
  ethernets:
    enp3s0:
      addresses:
        - 10.10.10.2/24
      nameservers:
        search:
          - "mycompany.local"
        addresses:
          - 10.10.10.253
          - 8.8.8.8

Exemple HTML

El llenguatge de marques més conegut és l’HTML, el de les pàgines web.

<html>
    <head>
    <title>Pàgina</title>
    </head>
    <body>
        Hola!
    </body>
</html>

Característiques dels llenguatges de marques

Els llenguatges de marques estan basats en text. Poden ser creats i editats amb qualsevol editor de textos.

Són fàcilment transportables. La utilització de sistemes de codificació estàndards (UNICODE), fa els documents fàcilment transportables entre diferents sistemes (Linux, Windows,etc).

Però no estan pensats per ser llegits per una persona.

La majoria permeten determinar de forma automàtica què signifiquen les dades (HTML no).

Per exemple:

HTML

<html>
   <head><title>Professors</title></head>
   <body>
     <p>Pere Pi</p>
     <p>Marta Mata</p>
    <body>
</html>

XML

<professors>
  <professor>
    <nom>Pere</nom>
    <cognom>Pi</cognom>
  </professor>
  <professor>
    <nom>Marta</nom>
    <cognom>Mata</cognom>
  </professor>
</professors>

Es pot determinar automàticament:

Quina informació conté el fitxer,
Quina és l’estructura de la informació.
Quines etiquetes s’han creat per descriure’n la informació.

SGML

La primera tecnologia estandarditzada de llenguatges de marques va ser l’SGML

Es va fer servir com estàndard de la informació de propòsit general. Partia de la idea de que s’han de separar les dades d’un document de la seva forma.

Però:

La majoria dels documents estaven destinats a la impressió.
Era terriblement complex de manera que només el feien servir els especialistes.

HTML

L’any 1989 Tim Berners-Lee i Anders Berglund van crear un llenguatge basat en etiquetes destinat a compartir informació per Internet: HTML.

HTML és un format que descriu la visualització d’una pàgina web.

La web s’ha fet cada vegada més i més popular:

Cada dia es generen milions de pàgines web amb informació.
Això implica que cal buscar per trobar la informació que ens interessa.

<html>
   <head>
     <title>Professor</title>
   </head>
   <body>
      <p>Nom: Federicu Pi </p>
   </body>
</html>

En aquest exemple, una màquina no pot determinar automàticament qué és el nom, què és el cognom…

És necessari alguna forma de poder fer-hi recerques intel·ligents i seleccionar-ne el resultats.

En general, falta una forma de:

Buscar, moure, visualitzar i manipular la informació continguda en els documents HTML.

Naixement de l’XML

El consorci W3C va desenvolupar una alternativa a l’HTML que podés satisfer les necessitats futures del web.

El 1996 el consorci W3C es va proposar introduir el poder i la flexibilitat de l’SGML al web.

SGML oferia tres avantatges que l’HTML no tenia:

Extensibilitat
Estructura
Validació

D’aquesta manera va néixer l’XML.

LMSGI